Situació: Benifaió dista 22 Km de València. Pertany al partit judicial de Carlet. Limita a l'est amb Almussafes, a l'oest amb Picassent i al sud amb Alginet.
El terme municipal està situat en una gran planura, amb una lleugera elevació cap al N.O. comptant amb una altura de 35 m sobre el nivell del mar.

Economia: Basada fins no fa molt, essencialment en l'agricultura, hui en dia tenen major influència els sectors industrial i de serveis, disposant el terme de tres importants polígons industrials.

Comunicacions: Compta amb estació de ferrocarril situada en el trajecte València-Madrid. La línia de rodalia que transcorre és la de Valencia-Xátiva, tenint un ampli servici.
La carretera nacional 340, ara autovia, travessa el terme de Nord a Sud, i la carretera comarcal Almussafes-Benifaió-Catadau, creua el terme d'Est a Oest en uns 10 km.

Sociolingüística : La majoria dels 15.000 habitants d'esta població són Valencià-parlants.

Gastronomia: Destaquen de Benifaió la paella en les seues diverses especialitats com la de carn, peix, floricol i costelles, verdures i caragols, l'arròs al forn, la caldereta amb pilota de magre, típica de Nadal, i els arrossos caldosos amb faves i naps i amb panses i cigrons. Quantes a les postres i dolços, són riquíssims els "bunyols" per a Sant Josep, la carabassa al forn en Setmana Santa, per a la Pasqua "coca bova" i "els cocs escudellaes".

Un Poc d'Història : El nom de Benifaió apareix per primera vegada el 13 de juliol d'1.238, en "El Llibre del Repartiment", com una de les deu alqueries atorgades pel rei Jaume I als hòmens del seu exercit de Barcelona. Prové d'una alqueria àrab i està format per "beni" (fills) i "Hayús";nom d'una família musulmana.
L'origen de la població es troba en el nucli del poble on es van trobar restes del període epipaleolltico. Però els més clars vestigis de població provenen de l'època romana. Es detecten als afores del nucli urbà, destacant una vila rústica, on van viure els seus habitants entre els S. I al IV d.c
Benifaió va ser anomenada alqueria musulmana, pertanyent al terme de València. A l'abril de 1.238 el rei Jaume I la va arrendar durant tres anys. En 1.276 l'infant Pedro, fill de Jaume I, concedix permís als seus vassalls àrabs de Sollana, Almussafes i Benifaió, perquè tornen a les seues heretats lliures i segures, després d'haver prestat servicis al rei i tornant a la fe de Crist.
En el S XV Benifaió encara estava formada per un reduït nucli urbà pertanyent eclesiàsticament a Espioca, però a conseqüència del despoblament d'esta, a causa de les epidèmies provocades pel cultiu de l'arròs, pas a assumir el clericat i incorporar Espioca al seu terme municipal.
En 1.609 es va ordenar l'expulsió dels moriscos, la qual cosa va produir una gran pèrdua demogràfica i per tant l'abandó del cultiu de les terres. Com a conseqüència de, açò Benifaió va ser venuda a Miguel Va falcar de Belochaga, que va vincular la població com a baronia.
Finalment, i després d'anys de pleits, el 28 de setembre de 1872 l'ajuntament i els veïns del poble compren per 300.000 quinzets de velló (75.000 ptes.) la localitat als Va falcar, quedant així el municipi lliure de càrregues i incorporant-se a la nació. A partir d'aquell moment Benifaió va deixar d'anomenar-se "de Falcó" i es denomina "d'Espioca".
En la primera república (1.873) Benifaió s'adherix al moviment federalista junt amb València. En 1.885 El municipi patix una gran epidèmia de còlera morbo en què moren molts veïns, però el seu metge D. Jaime Ferrán va aconseguir tallar-la provant la seua pròpia vacuna.
El segle XX porta molts canvis a la població. En 1.901 s'inaugura la central elèctrica, en 1.929 el mercat municipal i s'estrena l'himne de Benifaió. Ja després de la guerra civil es produïxen altres millores com la xarxa d'aigua potable i un camp de futbol.

Per ampliar información sobre El Poble de Benifaió picar ací